La democràcia, no ens enganyem,
és una categoria històrica, i com a tal no és intemporal ni immutable. Per això
cal que ens preguntem si els actuals sistemes polítics espanyol i català, que
es deriven del model europeu de democràcia representativa forjat els anys
1945-1950, responen realment a les necessitats i aspiracions socials d'avui i
si són encara funcionals i satisfactoris. Caldria preguntar-se si no comença a
esdevenir obsoleta una manera d'organitzar la democràcia elaborada fa 6 o 7
dècades i hauríem de reflexionar si no està massa allunyada de la funció per a
la qual fou creada, que era representar autènticament la voluntat dels
ciutadans. En la nostra societat cada cop predomina més la sensació que
l'actual sistema polític està segrestat pels seus gestors, per uns partits i
uns dirigents polítics cada cop més distanciats de la ciutadania i moguts per
uns interessos corporatius que converteixen el sistema en una partitocràcia .
I si això és així, ens cal una autèntica catarsi per procedir a una refundació
de la democràcia, la qual cosa afectaria radicalment els partits, els polítics,
el conjunt del sistema de representació i de govern i també el comportament
ciutadà. Es necessiten unes noves normes sobre l'accés i la permanència en els
càrrecs públics i sobre la gestió dels comptes de les administracions públiques
amb la màxima transparència i amb l'assumpció de responsabilitats: ens cal,
doncs, una profunda revisió del concepte i del funcionament de la democràcia.
No hay otra emoción posible sabiendo que los lugares y las situaciones que ha retratado no serán curados por nadie de la semilla de maldad y exclusión que padecen. “He regresado a algunos de los escenarios que retraté en el pasado y todo sigue igual o está aún peor. Me gustaría volver dentro de diez años y ver que todo ha mejorado, pero sé que no será así, de manera que deberé regresar antes para hacer más fotos“, dice Jane Evelyn Atwood.
