6.6.12

Atlantis is Calling (S.O.S. for love)

En sincronia i a mȧxima velocitat,
te'n vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutim,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.



[...]



Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.


Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).









->>>>>>>> http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=3vmz6ZIfAkU

27.5.12

2.08

si, es de locos. creo que he inventado un nuevo movimiento rectilinio acelerado. llevo días con la misma inercia de inserguridad, confusión, temblando a cada paso, y volviendome para mirar atrás. Descubriendo que nada es verdaderamente verdadero o falsamente falso, simplemente hay algo en medio, una cuerda que flota entre los dos terminos. La clave recae en mantenerse encima de ella, el kit de la questión es como descartar o distingir lo que es mentira de lo que es verdad. Como separar las a's de amor o antojo. Como querer, sin llegar amar.