Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és
de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro, era
un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la
destapada, l'aprimava amb un gavinet com si fes punta
a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar
perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre
què volien dir quan deien aquesta persona és de
suro...perque, de sur, ho era jo. No perquè fos de
suro sinó perqué em vaig haver de fer de suro per
poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser
de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans,
de carn que quan et pessigues et fa mal, no haria
pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg.
