-Qui ets? Preguntares aquell dia, després digueres que m'ho havies dit encuriosit, però a la vegada desesperat per dir-me qualsevol cosa.
-No ho he descobert encara.. - Vaig dir sobtadament, sense saber gaire bé perqué et confessava una dels pensaments més intims, a tu, aleshores un desconegut...
Tu em mirarés, sorprés, i somrigueres, i jo inevitablement et tornà el somriure. M'hauria agradat, tal vegada, una resposta igual d'intima i secreta... al cap i a la fi, qualsevol cosa més que una escrutada d'ulls.
Records en carpetes verdes, GH-&rés