La calle es una jungla y tú no eres Tarzán

No sé molt bé com explicar-ho. Hi ha moments que hem sent lliure a la fi. Però ni ha d'altres, que la teva boira m'ennuvola, per no perdre la costum, i m'encega, i em fa sentir papallones a l'estòmac. Em treus somnriures, i no sé com odiar-te, no sé ben bé com rebutjar-te.

Això és una suplica: Dios, si de verdad existes, dame las fuerzas para apartarlo de mi camino cuando llegue el momento.